Autors i Fonts d'interès

En aquest apartat hem afegit autors i llibres que creiem que són molt interessants i que hem de tenir en  compte per a la nostra formació.

També n'hi han d’altres que han format part de la nostra formació durant aquest curs acadèmic. 

Aquests són els següents:

------------------------------------------------------------

Paco Abril, ha explicat contes i ha impartit cursos i conferències en diversos llocs d'Espanya, també en París, Casablanca, Lísboa, Mèxic, Míami i Nova York. Al 1979 li van concedir el Primer Premi Nacional a la Millor Labor Crítica de Literatura Infantil.

Va ser guionista, director i presentador, durant dos anys, del programa de televisió per a nens i nenes "El horreo del tasgu". En l'any 1989 va crear el suplement infantil "La Oreja Verde" que a partir de la data es va publicar tots els anys en el diari asturià "La Nueva España". Aquest suplement va rebre al any 2002 el Primer Premi Nacional al Millor Treball de Divulgació Científica que atorgà la Real Societat Española de Física. Des de l'any 2005 fins al 2007, va dirigir la revista "La islta del farro" que es publica tots els diumenges al diari gallec "Faro de Vigo". Escriu assíduament articles d'opinió sobre diversos temes al diari "La Nueva España de Asturíes". 

En el següent vídeo ens mostra la seva obra “Alma de Papel”. 

I per últim us recomanem el seu blog en el qual podreu descobrir i trobar molts contes i altres eines molt interessants. 

http://abrilpaco.blogspot.com.es/search/label/Libros

------------------------------------------------------------------------------

La Fundació Germán Sánchez i Ruipérez és una institució privada i independent sense ànim de lucre creada el 27 d’octubre del 1981 pel editor Germán Sánchez Ruipérez.

Germán Sánchez Ruipérez. 

Aquesta està dedicada a l’activitat educativa i cultural, centrant la majoria dels seus programes a la difusió de la cultura del llibre i de la lectura. Aquesta tasca es desenvolupa mitjançant l’activitat dels seus diversos centres tècnics, creats per la pròpia fundació i formats per equips de professionals que gestionen diversos programes.

Els projectes es dirigeixen a promocionar el accés al dret de la lectura, a experimentar amb noves formes i nous models de gestió de la biblioteca o treball amb contingut educatiu per a totes les persones de la societat.

La Fundació porta a terme una sèrie de projectes que aporten una base sòlida per elaborar models de treball innovadors. També cal dir, que aquests projectes s’han transferit a partir de cursos, seminaris, jornades i congressos dirigits als professionals de les biblioteques o de l’educació. 

En aquest blog trobareu en l’apartat de vídeos contacontes que formen part d’aquesta Fundació.

Aquí us deixem l’enllaç de la pàgina web de la Fundació

http://www.fundaciongsr.com/

--------------------------------------------------------------------------------------

Gianni Rodari va nèixer a Omegna l’any 1920 i va morir a Roma l’any 1980. Va ser un escriptor, pedagog i periodista italià especialitzat en literatura infantil i juvenil.

Al 1937 va obtenir el títol de magisteri i al 1939 va ingressar a la Facultat de Llengües però va abandonar els estudis.

Va col·laborar en nombrosos articles, dirigint seccions juvenils i editant llibres.

Va passar la major part de la seva vida dedicat a l’ensenyament. Feia viatges a la Unió Soviètica per on difonia els  seus llibres. Va haver de deixar l’ofici a causa de la seva delicada salut.

GRAMÀTICA DE LA FANTASIA

L’obra mestra de Rodari és Gramàtica de la fantasia. Introducció a l’art d’inventar històries. És un assaig de pedagogia dirigit al personal docent, als pares i animadors. L’obra és el resultat de dos anys de treball en el camp de la fantasia.

En el llibre apareixen recursos com el conte, la poesia, la premsa, els còmics, etc. amb l’objectiu de desenvolupar la creativitat, la imaginació i la fantasia dels nens. Rodari parla de tècniques com el binomi fantàstic (buscar dos paraules molt diferents i inventar una història a partir d’elles), que succeeix desprès (inventar un final alternatiu a la història), les històries al revés (convertir els personatges bons en dolents, etc.), entre d'altres.


------------------------------------------------------------

Títol: El arte de contar cuentos.

Autora: Sara C. Bryant.

Editorial: Biblària.

Col·lecció: Navidad.

ISBN: 978-84-89095-04-5

Any d’edició: 2008.

Lloc d’edició: Sant Joan Despí.

Sinopsis: Explicar contes als nens no és gens fàcil. Això és conegut per tots els  que alguna vegada ho han intentat. El fet de passar del conte que coneixem per haver-lo escoltat o llegit a la forma de narració capaç de provocar la participació del nen és, certament, molt difícil. Tots el que han utilitzat els contes com a vehicle pedagògic hauran comprovat que, tot i que els nens sempre ho desitgen, la intensitat amb què viuen els contes que escolten, és mol diferent segons la forma, la intenció i la preparació del narrador que els transmet.

Contar contes és realment un art. Un autèntic art. Però d’aquest art, tan antic i tan humil, no és fàcil obtenir les regles bàsiques que permetin exercir-lo amb domini i profit. 

Aquest llibre, està escrit per la Sara C. Bryant, aquesta ens descobreix la bellesa i la importància d’aquest art. Al mateix temps, ens proporciona les regles de l'art de contar contes. Com a complement i il·lustració de dites regles s’inclou una àmplia selecció de narracions en versió ja preparada per a la explicació directa, classificant les històries per edats i segons l’interès que, a cada etapa de la infància, siguin capaces de despertar en el nen.

D’aquest llibre jo destacaria: A partir de les diferents regles que Sara C. Bryant proposa al llibre, es pot iniciar un anàlisi propi i dels altres per detectar la manera que té cadascú d’explicar un conte i com es pot millorar. És a dir, a través del llibre es pot iniciar un aprenentatge, a base de practicar molt, per assolir competències per explicar contes als nens.

Una bona manera d’aprendre seria posant en pràctica el que l’autora proposa, enregistrar-ho i després fer una anàlisi per detectar punts forts i febles i millorar.

L’autora, com a experta que és, diferencia tres parts en la matèria d’explicar un conte: estratègies d’abans, durant i després. Depèn dels recursos expressius del narrador, però la clau també està en saber bé el conte, viure’l i preparar-lo a consciència.

Sara C. Bryant no exclou a ningú, tothom pot ser capaç de millorar en l’art de contar contes.

A més, al llibre apareix una secció al final amb un munt de contes per explicar. Aquests són útils i poden servir d’exemple per començar.  




------------------------------------------------------------

Títol: El grito de la gaviota.

Autora: Emmanuelle Laborit.

Editorial: Seix Barral.

ISBN: 978-84322-4737-8.

Primera edició: París, maig de 1995.

Última edició: Barcelona, desembre de 2011.

Sinopsis: El grito de la gaviota és el testimoni d’una jove que, als vint-i-dos anys, va conèixer la soledat absoluta, el dubte i la desesperació, però també la solidaritat i la glòria. Inicialment incomunicada amb el món exterior a causa de la seva sordesa, als set anys Emmanuelle Laborit va descobrir el llenguatge de signes.

No obstant, a l’adolescència la seva vida semblava trontollar: al desassossec propi de l’edat es va afegir la rebel·lia contra el fet que es negava als sords la seva identitat, ja que el llenguatge de signes estava prohibit a França a causa de la teoria que els sords podien aprendre a llegir amb els llavis i a parlar.

L’adolescència i la primera joventut d’Emmanuelle són la història d'una lluita per subsistir en un món “diferent” i pel reconeixement dels drets dels tres milions de sords francesos, fins a aconseguir que, al 1991, s’ensenyés per fi als centres d’educació de sords el llenguatge dels signes. Amb aquest triomf col·lectiu i el personal, però no menys emblemàtic. El grito de la gaviota tanca significativament un itinerari personal tan breu com intens, la ona del qual ens remet al cas del Miracle d’Anna Sullivan i, més enllà de la dimensió científica, il·lustra en forma commovedora el impuls cap al reconeixement de la diferència i les minories, ja sigui en l’àmbit dels minusvàlids, i en qualsevol altre grup humà precisat de reconeixement i solidaritat.    

D’aquest llibre jo destacaria: El llibre d’Emmanuelle Laborit permet conèixer a través d’una biografia les dificultats del llenguatge. L’autora relata la seva pròpia història però aquesta es pot ampliar a qualsevol persona que hagi nascut amb afàsia o que l’hagi adquirit.

Com hem vist a llarg d’aquests mesos, el llenguatge és la base per poder-nos comunicar. El llenguatge és cultural i social i, és per aquest motiu, que a través de la interacció amb la societat podem anar construint la pròpia identitat.

Això és el que passa al testimoni de la Emmanuelle, ella comença a construir la seva identitat un cop descobreix el llenguatge, de poc li serveix el llenguatge umbilical que tenia amb la seva mare, ella necessitava més per sortir de la soledat i el temor.

A través d’aquest llibre, doncs descobrim la part més interactiva del llenguatge, comprenem com aquest n’és d’important per a la comunicació amb el món; com el llenguatge genera pensament i ens ofereix un món de possibilitats en el simbolisme i l’abstracció.

Del llibre en podem extreure, des d’una vessant molt humana, les dificultats del llenguatge, les bases per a la seva adquisició i la configuració de la pròpia identitat. 

----------------------------------------------------------------------

Comentàvem a classe la màgia del conte de la Blancaneus dels Germans Grimm. La història parla de temes d’actualitat com la bellesa i introdueix un punt morbós com per exemple quan la reina vol que li portin el cor de la Blancaneus per menjar-se’l. És per aquests motius, entre d’altres, que la història fa anys i anys que passa de generació en generació, perdurant en el temps.

A banda dels llibres també s’han publicat pel·lícules. La última, d’aquest any 2012, on Macarena García i Maribel Verdú interpreten, respectivament, a Blancaneus i la seva malvada madrastra.

Deixem a continuació el tràiler de la pel·lícula.

SOBRE ELS GERMANS GRIMM..

Jacob Grimm (Alemania 1785- 1863) i Wilhelm Grimm (Alemania 1786- 1859). Contacontes i filòlegs coneguts sobre tot per les seves col·leccions de cançons i contes populars.

Van estudiar Dret a la Universitat on van iniciar una relació amb C. Brentano qui els va introduir a la poesia popular i amb F. K. Von Savigny que els va iniciar en un mètode de investigació de text que va suposar la base dels seus treballs posteriors.

Entre el 1812 i el 1822 els germans Grimm van publicar els “Contes infantils i de la llar”, una col·lecció de contes recollits de diferents tradicions. Les seves fonts principals, a més dels records de la seva pròpia infància, la gent senzilla del poble que ells anaven interrogant.

Al transcriure aquests contes van procurar conservar fidelment no només la seva trama sinó també el to i les expressions de les persones que els explicaven.

Només en una segona època van aprofitar també fonts literàries com Lutero, Hans Sachs, etc. però esforçant-se per trobar sota les variacions literàries la primitiva ingenuïtat de la trama i de l’estil.

Aquests contes s’han tornat veritablement populars ja que contenen quasi sempre una veritat objectiva, una lliçó pràctica. Formen part d’aquesta col·lecció més de 200 contes entre els quals: Blancaneus, la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, els Músics de Bremen, etc.